Compartir ponts

Aquesta imatge ens interpel·la directament. Sota un pont —espai de pas, de frontera, de ningú— hi apareix la vida que resisteix.

Persones diverses, cansades, carros amb el poc que es té… i al centre, el foc.

Un foc compartit que trenca el blanc i negre, que posa color allà on la societat ha deixat fredor.

Des de la Fundació Heura Sense Llar Gràcia no podem mirar aquesta escena com una metàfora llunyana.

És una realitat cada vegada més present.

Moltes coses han de canviar socialment per fer front a l’emergència humana i de dignitat que vivim.

No estem parlant només de pobresa material, sinó d’expulsions, de ruptures, de vides que queden fora del sistema.

Com les persones expulsades de la B9 a Badalona, n’hi ha moltes altres que veuen com l’única opció és “compartir ponts”.

Aquesta imatge denuncia, però també revela. Denuncia la manca d’habitatge, la insuficient implicació de les administracions públiques, la normalització del sensellarisme. I alhora revela una veritat incòmoda: quan les estructures fallen, són els vincles els que sostenen.

El foc compartit no resol la injustícia, però escalfa.

No substitueix els drets, però genera comunitat. No és una solució, però sí una resposta humana davant la indiferència.

Nosaltres creiem que cap persona hauria de viure sota un pont. Però mentre això passa, defensem el caliu: l’acollida, la mirada digna, l’espai segur, la relació que reconstrueix.

Treballem perquè els ponts tornin a ser llocs de pas i no de supervivència. I exigim, amb veu clara, que les administracions assumeixin la seva responsabilitat.

Perquè compartir foc pot ser un acte de resistència; compartir drets hauria de ser una obligació col·lectiva.