Des de principis de setembre, la Fundació Heura ha estat més present que mai als mitjans de comunicació. Premsa, ràdio, portals del tercer sector i fòrums de referència han posat el focus en la nostra feina diària al barri de Gràcia. També han donat veu a la nostra gerent, Sílvia Benaiges, i al nostre patronat de la mà d’en Quico Manyós. És un ressò que mai no havíem tingut i que arriba en un moment clau on la crisi d’habitatge ha portat el sensellarisme al centre del debat públic. A Catalunya ja hi ha unes 24.000 persones sense una llar estable, més del doble que fa deu anys. En aquest context, Heura s’ha convertit en un exemple de com donar resposta des de la proximitat, la dignitat i el treball en xarxa. Us expliquem on hem estat i què hem explicat.

El Periódico entra al nostre centre obert

El 4 d’octubre, El Periódico va dedicar un ampli reportatge al centre obert d’Heura, a tocar de la parròquia dels Josepets de Gràcia. El diari el presentava com a model dels centres que la futura Llei per erradicar el sensellarisme farà obligatoris a les ciutats de més de 50.000 habitants.

El reportatge recull dades que defineixen la nostra feina:

• Més de 2.000 persones ateses cada any i una mitjana de 65 persones al dia.
• 027 dutxes per a 381 persones usuàries i 40.000 peces de roba neta en l’últim any.
• Consignes per guardar pertinences i custòdia de documentació, una de les grans preocupacions de qui viu al carrer.
• 120 persones voluntàries actives.

El text dona veu a persones usuàries com en Vladímir, que fa quinze anys que ve a dutxar-se cada setmana, i la Maria, que participa als Divendres Lila, l’espai reservat a dones.

La mateixa setmana, el diari publicava una radiografia del sensellarisme a Catalunya, amb Heura de nou entre les veus consultades. El nostre patró, Quico Manyós, hi alertava sobre l’aporofòbia quotidiana i reclamava posar el focus en els infants. Al districte de Gràcia, 103 persones dormen en locals, i 49 són menors.

Abans, el 25 de setembre, el diari ja havia obert un reportatge sobre el creixement del sensellarisme femení a Barcelona amb la veu de Sílvia Benaiges. Heura hi compartia protagonisme amb ASSÍS i Arrels per explicar una realitat sovint invisible: moltes dones fan el que sigui per evitar el carrer, fins i tot aguantar habitatges insegurs, relacions de dependència o violència.

Benaiges hi explicava que moltes dones rebutgen els recursos on no se senten segures: “Muchas veces tienen miedo”. Per això, fa anys, Heura va decidir reservar un espai només per a elles. Són els Divendres Lila, pensats per oferir més privacitat, tranquil·litat i confiança.

Los testimonios de la Fundació Heura / Ferran Nadeu y Patricio Ortiz

Xarxanet: “Avui el sensellarisme afecta perfils molt diversos”

El 30 de setembre, Xarxanet, el portal de referència del tercer sector, publicava una entrevista a fons amb Sílvia Benaiges. Hi repassava els 28 anys d’història d’Heura: dels inicis a la parròquia dels Josepets a l’obertura de la torre de República Argentina i la conversió en fundació fa tres anys.

Benaiges hi explicava com ha canviat el perfil de les persones sense llar. Cada vegada atenem més dones, més joves i més persones que fins fa poc tenien una vida normalitzada. I assenyalava l’arrel del problema: l’habitatge ha deixat de ser un dret per convertir-se en un producte de mercat.

L’entrevista també posava xifres a la pressió que vivim:

• Unes 2.200 persones ateses l’any, 600 amb seguiment i 180 amb un pla individualitzat.
• Prop de 100 persones en llista d’espera només al servei de dutxes.
• Un pressupost de 600.000 euros el 2026 per ampliar la nostra capacitat.

I mirava endavant: nous pisos per a joves, un projecte de cultura i emocions, i la confiança que la Llei del Sensellarisme s’aprovi després de Nadal.

Al Demos 2026, la gran trobada de les fundacions

Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, Barcelona va acollir per primera vegada el Demos 2026, el X Fòrum de Fundacions i Societat Civil. Organitzat per l’Associació Espanyola de Fundacions i la Coordinadora Catalana de Fundacions, amb el lema “Vulnerabilitats i filantropia: les fundacions com a resposta”.

Sílvia Benaiges hi va participar en una taula sobre habitatge, al costat de fundacions de tot l’Estat. Servimedia la va incloure entre els ponents destacats, al mateix cartell que representants de Càritas, Creu Roja o la Fundació “la Caixa”.

La seva intervenció va posar el focus en els joves nouvinguts: quan fan 18 anys perden la protecció i es poden trobar sense família, sense papers i sense habitatge. Per a Heura, la resposta passa per itineraris integrals que combinin formació, regularització i habitatge assequible.

El debat va tenir ressò a La Vanguardia, que el 2 d’octubre recollia la crida de les entitats socials a la col·laboració publicoprivada davant el dèficit d’habitatge social.

                                                              FOTO: Ana Jiménez / La Vanguardia

Ràdio Estel: parlem d’aporofòbia

Quico Manyós ja havia portat aquesta mirada sobre l’aporofòbia a la ràdio. El 14 de setembre, el programa La veu de Càritas de Ràdio Estel li va dedicar un episodi com a autor d’un estudi sobre aporofòbia i sensellarisme a Barcelona.

La conversa va abordar els prejudicis, els estigmes i el rebuig que pateixen les persones sense llar pel simple fet de ser pobres. I va plantejar una pregunta que ens interpel·la a tots: què podem fer, com a societat, per construir una ciutat més acollidora?

Lideratge amb art, de Figueres a Sevilla

La mirada d’Heura també ha arribat a l’emprenedoria social. El 5 de setembre, Sílvia Benaiges, impulsora de Liderar amb Art, va conduir una sessió de lideratge a través de l’art al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Formava part del primer bootcamp de Generació Propòsit 2.0 de la Fundació Princesa de Girona.

Trenta joves emprenedors de tot l’Estat van treballar a partir de tres obres de Dalí sota el fil conductor “Liderar és construir una mirada compartida”. CatalunyaPress i Europa Press, a través de Diario Siglo XXI, se’n van fer ressò.

Figueres va ser la primera parada. Durant el setembre, Benaiges va portar Liderar amb Art als altres tres bootcamps del programa, a Madrid, Saragossa i Sevilla, sempre en espais museístics de referència. En total, prop de 120 joves de 29 províncies hi van participar.

La proposta també va arribar a la ràdio. El 23 de setembre, Benaiges va participar al programa Lideratges d’Onda Cero Barcelona, en un episodi sobre el lideratge que impulsa el desenvolupament econòmic, l’art i la igualtat.

És la mateixa convicció que guia la nostra feina diària: aprendre a mirar més enllà de l’evident, també quan es tracta de les persones que viuen al carrer.

Un mes intens també fora dels titulars

Aquest ressò no arriba sol. Ha estat un mes de molta activitat per a tota la Fundació:

• Dignitat a la intempèrie. El 22 de setembre vam tancar al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” el cicle “Dignitat a la intempèrie: de res o no res a ser o no ser”, cinc sessions per repensar el sensellarisme des de la dignitat.
• Premi Solidari CAFBL 2026. El nostre patró Josep M. Sallarés ha nominat Heura al Premi Solidari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Un reconeixement que ens arriba precisament des del món de l’habitatge.
• Sopar Solidari. Ja preparem el Sopar Solidari del 10 de novembre al Círculo Ecuestre de Barcelona, la gran cita anual per sumar suports a la nostra tasca.

Una veu que compta

Que els mitjans ens busquin és una fita per a Heura. Però sobretot és una oportunitat per fer visible una realitat que durant massa temps ha quedat amagada. Darrere de cada titular hi ha les 2.200 persones que acompanyem cada any, les 120 persones voluntàries i un equip que treballa cada dia per la dignitat.

Seguirem explicant-ho. I seguirem fent d’Heure un centre de referencia.

Recull de premsa

L’1 d’octubre vam participar a Demos, la trobada de fundacions que enguany celebrava la seva desena edició al CosmoCaixa de Barcelona, en col·laboració amb la Coordinadora Catalana de Fundacions. La nostra gerenta, Sílvia Benaiges, va intervenir a la taula sobre habitatge i sensellarisme, amb Sandra Daza (Fundación Hogar Sí), Ana Higuera (Fundación Fernando Pombo), Sergio Rodríguez (Fundació Habitatge Social) i Paola Jubert (Fundación Jubert Figueras), moderada per Francina Alsina (Fundació Arrels).

La conversa va ser molt viva i va posar sobre la taula experiències molt diverses. Es va parlar de les Societats Anònimes Cotitzades de Inversió en el Mercat Immobiliari (SOCIMI) que cedeixen pisos a entitats socials a preus per sota de mercat. També del suport a famílies que es queden al carrer o que s’han de desplaçar perquè un fill ha de seguir un tractament mèdic. I de la necessitat de contractes clars entre administracions, entitats, propietaris i persones llogateres.

Per a Heura, que acompanya més de 2.000 persones l’any, qualsevol resposta al sensellarisme comença per l’habitatge. I el primer pas és evitar que més persones el perdin. Heura aposta per aturar d’una vegada els desnonaments, que cada dia deixen milers de persones sense llar a tot l’Estat, i defensa la necessitat d’un canvi legislatiu que ho faci possible.

Però quan la persona ja ha perdut l’habitatge, una clau no n’hi ha prou. Per això, des de la nostra fundació, volem impulsar un projecte per a joves sense papers basat en trajectòries d’habitatge i de vida. La proposta són itineraris d’uns dos anys amb un lloc segur on viure mentre es formen, treballen i regularitzen la seva situació. Perquè l’habitatge no és el final del procés d’inclusió, sinó el punt des d’on pot començar.

La Sílvia també va convidar a mirar més enllà de les grans ciutats. A l’Espanya buidada hi ha habitatges disponibles. Però les persones que avui viuen al carrer a Barcelona, Madrid o Sevilla no s’hi poden traslladar perquè, sense papers, no poden llogar ni treballar, i no hi ha projectes que les acompanyin. És una línia en què treballen també des de la Fundació NESI, de la qual és patrona.

Algunes d’aquestes respostes les podem impulsar des de les entitats. D’altres necessiten la complicitat de l’administració i canvis legislatius. Si el sensellarisme és el resultat de molts sistemes que es creuen, la resposta també ha de ser col·lectiva.

Gràcies a Demos i a la Coordinadora Catalana de Fundacions per la invitació, i a les companyes de taula per un diàleg que ens reafirma en el nostre compromís.

Et convidem a llegir l’article de La Vanguardia sobre el tema i on es menciona a la Fundació Heura:

https://www.lavanguardia.com/vida/20261002/11648705/entidades-sociales-abogan-colaboracion-publico-privada-deficit-viviendas-sociales.amp.html

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida reconeix la nostra feina per la inclusió residencial i social de les persones en situació de sensellarisme

El passat 1 d’octubre vam recollir el Premi Solidari CAFBL 2026 a l’Hotel Majestic de Barcelona, durant l’acte institucional del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.

El Col·legi ha volgut destacar la nostra capacitat de construir ponts entre el sector social i l’immobiliari, i de demostrar que, quan diversos agents cooperen, l’habitatge es converteix en una eina de transformació social.

Aquest any el premi té un valor especial. Per primer cop, els col·legiats podien proposar lliurement les candidatures, i la nostra la va impulsar Josep M. Sellarès, administrador de finques i patró de la Fundació. Poques persones representen tan bé aquest pont entre dos mons que el premi reconeix.

Estem convençudes que sense una llar no hi ha dignitat possible, i que sortir del sensellarisme passa per tenir un habitatge estable. Aquest camí només és possible amb propietaris, administradors de finques i professionals de l’immobiliari que creuen que el seu sector també pot ser part de la solució.

Per això volem donar les gràcies al Col·legi, pel reconeixement i per obrir el premi a la participació dels col·legiats. A en Josep M. Sellarès, per impulsar la candidatura. Als administradors i propietaris que ens obren les portes dels seus habitatges. A l’equip i al voluntariat de la Fundació, que ho fan possible cada dia. I, sobretot, a les persones que acompanyem, que són la raó de ser de tot plegat.

Aquest premi ens anima a seguir teixint aliances, perquè cada habitatge que s’obre és una vida que es pot tornar a construir.

El 17 de setembre el Campus Barcelona de la UIC va acollir una nova edició del Fundraising Pop Up Campus, organitzada per Fundraising.cat, que va reunir més de 180 professionals de la captació de fons d’entitats no lucratives, fundacions i associacions de tot Catalunya. La jornada va posar el focus en alguns dels grans reptes del sector com la sostenibilitat de les organitzacions, la relació amb els donants, la innovació i la incorporació de la intel·ligència artificial.

La nostra gerent, Sílvia Benaiges, va desenvolupar juntament amb Franc Cortada, director general d’Oxfam Intermón, el taller “Arquitectures de sostenibilitat econòmica més enllà del fundraising” on va quedar clar que la sostenibilitat econòmica no és només captar més fons, sinó construir una organització capaç de sostenir el canvi que vol fer possible.

Per il·lustrar-ho, la Sílvia va presentar el cas de la Fundació Heura com exemple i va posar sobre la taula quatre tensions que travessa qualsevol organització: l’arquitectura, de què viu realment; l’estructura, quanta complexitat pot sostenir; el temps, perquè els ritmes del finançament de l’organització i del canvi rarament coincideixen; i la confiança, imprescindible per mantenir les relacions mentre els resultats encara no són visibles.

A Heura coneixem bé aquestes tensions, per això valorem tant que fos la nostra pròpia gerent qui les portés a aquest escenari a partir de la nostra pròpia experiència. Acompanyar persones en situació de sensellarisme vol dir treballar amb processos llargs, complexos i no lineals, que no es resolen només amb recursos: calen equips, estructura, capacitat de gestió, aliances i confiança sostinguda. La transformació social no avança al ritme d’un pressupost anual.

Gràcies a l’Associació de Professionals de Fundraising de Catalunya per generar espais on compartir preguntes, aprenentatges i reptes que afecten tot el sector, i a totes les persones que hi van participar.

Com bé diu la Sílvia: “No tot el que genera ingressos genera sostenibilitat. El repte és construir l’arquitectura capaç de sostenir allò que volem fer possible”.

L’habitatge, cedit per l’IMHAB al carrer Huelva, s’incorpora als Divendres Lila i converteix en dos els pisos que l’entitat gestiona dins el projecte Som Llar.

Fundació Heura ha rebut les claus d’un nou habitatge al carrer Huelva de Barcelona, cedit per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB). El pis es destinarà a dones en situació de sensellarisme i quedarà vinculat als Divendres Lila, l’espai d’acollida i acompanyament de l’entitat adreçat a dones i persones LGBTIQ+. Amb aquesta incorporació, Heura passa a gestionar dos pisos dins el seu projecte d’habitatge.

El nou recurs s’emmarca en Som Llar, el projecte d’Heura que combina allotjament temporal amb acompanyament biopsicosocial, seguint els models Housing First i Housing Led. La premissa és senzilla: disposar d’un habitatge estable no és el punt final d’un procés de recuperació, sinó la base des d’on construir-lo. Un espai propi facilita recuperar la dignitat, la salut, els vincles i el projecte vital de cada dona, amb un acompanyament adaptat a les seves realitats específiques.

La mesura respon a una necessitat que les dades confirmen. A Barcelona, el 72,6% de les persones que viuen al carrer no té cap sortida d’habitatge prevista, i només un 23,8% —gairebé una de cada quatre— hi té alguna perspectiva d’accedir.

Amb aquest nou pis, Heura no només amplia el nombre d’habitatges que gestiona: reafirma l’habitatge com a dret i com a condició de partida per a qualsevol procés d’inclusió, no com una recompensa al final del camí.

Després de molts anys al capdavant de la gerència, Quico Manyós deixa la seva etapa professional a Heura, però no la seva relació amb l’entitat: s’incorpora al Patronat per continuar aportant experiència i una defensa ferma de la dignitat i els drets de les persones.

Quico Manyós ha estat, durant molts anys, la persona que ha dirigit el dia a dia de Fundació Heura. Ara deixa la gerència, però continua vinculat a l’entitat des d’un altre lloc: com a membre del Patronat, l’òrgan que marca les línies estratègiques de la Fundació.

Durant aquest temps ha acompanyat el creixement d’Heura i ha contribuït a definir una manera concreta d’entendre l’acompanyament: propera, respectuosa amb els temps de cada persona i orientada a reconèixer-la com algú amb veu i capacitat de decisió pròpies. Aquest coneixement acumulat és, precisament, el que l’entitat vol mantenir a prop per orientar decisions estratègiques i per reforçar la presència d’Heura en espais de relació institucional i participació ciutadana.

Ell mateix ho explica així: «Em jubilo de la feina remunerada, però no em jubilo de viure, d’aprendre ni de l’Educació Social. Hi ha professions que no s’abandonen, perquè acaben formant part de la nostra manera de mirar, de pensar i de situar-nos davant les persones i davant el món».

Aquesta manera de mirar es va poder sentir fa poques setmanes a «La veu de Càritas», el programa de Ràdio Estel, on Manyós va parlar sobre aporofòbia i sensellarisme a Barcelona. No ho va fer com algú extern a Heura, sinó des de la mateixa perspectiva que ha guiat la seva feina: la de posar les persones i els seus drets al centre.

També va recordar que el rebuig cap a les persones en situació de pobresa no es limita a agressions o insults: també pren la forma d’indiferència, de culpabilització o de barreres per accedir a drets bàsics. I hi va deixar una idea que travessa tota la seva feina, abans i ara: «La dignitat no pot ser el resultat final del procés. Ha de ser el punt de partida».

És, en el fons, la mateixa idea amb què arriba al Patronat: no com un punt final a la seva relació amb Heura, sinó com el lloc des d’on seguirà defensant-la, ara amb un altre paper.

Pots escoltar l’entrevista completa de Quico Manyós a «La veu de Càritas» (Ràdio Estel) aquí.

L’any 2025 ha marcat un punt d’inflexió per a la Fundació Heura Sense Llar. El canvi d’associació a fundació ens ha permès iniciar una nova etapa amb una estructura més sòlida per afrontar els reptes del sensellarisme a Barcelona, mantenint intacta la nostra manera de fer acollint, escoltant i posant la dignitat de les persones al centre.

Cada dia, una mitjana de 65 persones han trobat a la nostra fundació un espai de descans, escolta i acompanyament. Al llarg de 2025 hem atès 1.911 persones i hem registrat 14.833 atencions al servei d’acollida.

Més enllà de donar resposta a les necessitats més immediates a Heura treballem perquè cada persona pugui recuperar el seu benestar, autonomia i emmarcar els seus projectes de vida.

Si parlem de xifres, durant 2025 hem realitzat 4.027 serveis de dutxa, que han permès a 381 persones accedir a un recurs bàsic d’higiene i cura personal. També hem ofert 300 serveis de perruqueria a 125 persones, 646 atencions de treball social que han donat lloc a 172 plans de treball individualitzats i 36 sessions de suport psicològic per a persones que necessitaven assessorament emocional.

Els Divendres Lila continuen consolidant-se com un espai segur adreçat a dones i persones LGBTIQ+ en situació de sensellarisme. Durant 2025 s’hi van registrar 567 atencions, amb una mitjana de 14 dones ateses cada setmana. Les dones representen prop del 13% de les persones usuàries del centre i suposen un 27% de les atencions socials totals. Aquesta diferència posa en evidència que les dones en situació de sensellarisme afronten necessitats i formes de vulnerabilitat específiques, fet que reforça la importància de disposar d’espais d’acompanyament amb perspectiva de gènere.

L’Hort continua demostrant el valor dels espais comunitaris, amb 312 participacions i un grup estable de 19 persones. Aquest projecte és una de les gran apostes del centre ja que fomenta les rutines, promou els vincles i el sentiment de pertinença.

Aquest any també ha estat especialment significatiu per a l’Àrea d’Atenció Penitenciària. El Departament de Justícia li ha concedit el Guardó Mercè en reconeixement a la seva trajectòria. Actualment, treballem en 4 centres penitenciaris i, durant 2025, hem acompanyat 125 persones internes en tràmits i suport administratiu a través de 375 visites presencials. A més, hem impulsat un conveni entre el Departament de Justícia i CaixaBank per facilitar la inclusió financera de les persones internes i afavorir el seu procés de reinserció.

Tot aquest treball és possible gràcies a una gran comunitat. Durant 2025, 120 persones voluntàries van realitzar 1.283 torns, de la mà de 10 professionals i amb el suport de més de 200 persones sòcies i donants. Una xarxa que ens permet continuar acompanyant les persones i defensant el dret de tothom a viure amb dignitat.

Consulta la memòria completa aquí