En la darrera sessió del cicle “Del res o no res al ser o no ser”, celebrada al Palau Macaya, es va dur a terme un fet decisiu en la lluita contra l’exclusió residencial amb la presentació de la Carta de Compromisos davant el Sensellarisme. Aquesta sessió, titulada “Propostes i compromisos” va servir per concretar accions reals i aliances entre els diversos actors socials implicats.

L’eix central de la jornada va estar la definició d’un full de ruta integral articulat en tres pilars fonamentals: la persona i els seus drets, la prevenció estructural i la participació comunitària. Entre els 15 compromisos presentats, destaquen:

• El reconeixement de prioritzar la vulnerabilitat com a base per combatre la indiferència.
• La necessitat de prioritzar la prevenció abans que la reacció per evitar que el carrer sigui l’única sortida.
• La simplificació de la burocràcia i el combat contra la “burocràcia excloent” que actua com a barrera d’accés als drets bàsics.
• La incorporació de la veu de les persones amb experiència pròpia com a expertes en el disseny de polítiques.

Més enllà dels acords tècnics, la sessió va convidar als assistents a fer una profunda reflexió col·lectiva mitjançant els interrogants i els “I si…?” proposant propostes de canvi que van ser recollides de forma visual per l’artista Juanjo Fernández. Aquests “I si…?” busquen sacsejar la consciència social amb preguntes com “I si saludem a les persones que viuen al carrer en comptes d’ignorar-les?”; “I si canviem el ‘què ha fet?’ pel ‘què li ha passat?’”; “I si ens creiem capaços?”. 

Aquesta quarta jornada no s’ha plantejat com un tancament, sinó com un punt de partida compartit. El cicle tindrà la pròxima setmana un acte de clausura on, davant de les autoritats es compartirà formalment la Carta de Compromisos davant del Sensellarisme. Com bé recorda el lema d’aquestes sessions, la transformació real només és possible quan el compromís és col·lectiu i està arrelat en la dignitat de cada persona. 

La tercera sessió del cicle sobre sensellarisme “Dignitat a la intempèrie: ser no no ser – res o no res. Persones sense llar” , celebrada al Palau Macaya, va posar el focus en les traves administratives i socials que moltes persones es troben quan intenten accedir a drets bàsics. La jornada va servir per compartir experiències, detectar mancances del sistema i reflexionar sobre com moltes situacions d’emergència acaben cronificant-se amb el pas del temps.

Un dels conceptes que va estar sobre la taula bona part del debat va ser el del “mentrestant”. Recursos i respostes pensades per donar cobertura temporal que, sovint, s’allarguen durant mesos o anys i acaben dificultant la recuperació de l’autonomia personal. 

Les barreres invisibles del sistema

Durant la jornada es va apuntar a l’empadronament com un element clau per accedir a drets fonamentals com la salut, els serveis socials o l’habitatge. Tot i això, diverses intervencions van coincidir a assenyalar que moltes de les dificultats actuals no provenen tant de la normativa, sinó de la seva interpretació i de les barreres administratives que es generen durant el procés. 

La falta de coordinació entre serveis i administracions va ser un altre dels grans temes de la jornada. Salut, habitatge, ocupació o serveis socials continuen funcionant massa sovint com a compartiments separats, i això acaba traslladant tota la càrrega burocràtica a les persones que es troben en situacions més vulnerables. 

Els participants també van posar el focus en la dificultat de sortir del cercle viciós que suposa el fet de no poder treballar per no tenir papers, però al mateix temps, per obtenir-los cal tenir un contracte.

Canviar la mirada

La jornada també va abordar situacions de desconfiança institucional cap a les persones ateses. Diverses intervencions van denunciar pràctiques que qüestionen constantment el relat de la persona o exigeixen una estabilitat prèvia impossible d’assolir sense suport.

En aquest sentit, es va insistir en la necessitat de substituir la lògica de la sospita per una basada en la confiança, els drets humans i l’acompanyament. També es va remarcar la importància de combatre els estigmes associats a la pobresa des dels àmbits educatius i comunitaris.

L’expert Antoni Milian va explicar també l’estat actual de la Proposició de Llei del Sensellarisme a Catalunya, actualment en tràmit al Parlament. La proposta busca garantir drets bàsics vinculats a una vida digna, com l’accés a allotjament, dutxes o consignes, també per a persones en situació administrativa irregular. 

Entre les principals conclusions de la jornada, es va destacar la necessitat d’actuar abans que les situacions de carrer es cronifiquin, simplificar els tràmits administratius i avançar cap a criteris d’empoderament més homogenis entre municipis. 

Des de la Fundació Heura “continuem treballant perquè aquest “mentrestant” no es converteixi en una situació permanent. Acompanyar les persones de manera sostinguda, generar vincles de confiança i garantir l’accés als drets continua sent imprescindible per construir una societat més justa i inclusiva”.

Des de la Fundació Heura Sense Llar a Gràcia us convidem a participar en la jornada “De RES o NO RES a SER o NO SER. Viure a la intempèrie”,

Una activitat que forma part dels cicles REFLEXIO 2025, Des del diàleg i el debat que promou la Fundació ”la Caixa” al Palau Macaya. Espais pensats per generar reflexió compartida sobre els grans reptes socials del nostre temps.

En aquest marc, el cicle “Dignitat a la intempèrie: SER O NO SER – RES O NO RES” vol obrir un espai de pensament i diàleg al voltant del sensellarisme, posant al centre la dignitat, els drets humans i la necessitat d’un canvi de mirada social.

La jornada serà una oportunitat per escoltar veus diverses, compartir experiències i impulsar propostes que ajudin a comprendre millor aquesta realitat i a avançar cap a una societat on ningú hagi de viure a la intempèrie.

Creiem que només sumant mirades —socials, acadèmiques, institucionals, empresarials i comunitàries— podrem construir respostes més justes i humanes davant el sensellarisme.