Dignitat a la intempèrie: De res o no res a ser o no ser
El sensellarisme és una de les expressions més extremes de l’exclusió social i una qüestió que interpel·la tota la societat. Més enllà de la manca d’habitatge, posa en joc drets, dignitat, salut, participació i oportunitats de vida.
Aquest projecte, impulsat al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, neix amb la voluntat de generar un espai de reflexió, debat i construcció col·lectiva entre persones amb experiència viscuda, entitats socials, administracions públiques, món acadèmic, empreses i ciutadania.
Al llarg de cinc sessions, el cicle analitza les causes estructurals del sensellarisme, identifica les barreres socials i normatives que el perpetuen i promou propostes compartides per avançar cap a la seva erradicació.
El resultat final és una Carta de Compromisos construïda col·lectivament per contribuir a transformar la mirada social i impulsar accions concretes que facin possible que cap persona hagi de viure a la intempèrie
Sessió inaugural oberta a la ciutadania que planteja el sensellarisme com un repte ètic, social i polític de primer ordre. A través de les aportacions de persones expertes, testimonis i representants del sector social, la jornada ofereix una mirada global sobre les causes, els impactes i els desafiaments del fenomen.
La sessió presenta també la metodologia del cicle i convida a construir una resposta compartida davant una realitat que ens afecta com a societat.
Ètica, vulnerabilitat i responsabilitat col·lectiva davant del sensellarisme
Begoña Román
Doctora en Filosofia, professora de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. Referent en ètica aplicada, reflexiona sobre la vulnerabilitat humana, la dignitat i la responsabilitat compartida davant les situacions d’exclusió extrema.
En aquesta ponència aborda el sensellarisme com una qüestió ètica que interpel·la tota la societat, reivindicant la necessitat de passar de la indiferència a la cura i del diagnòstic a la responsabilitat col·lectiva.
La ponència destaca que la intempèrie no és només la manca d’un sostre, sinó també la pèrdua d’intimitat, identitat, reconeixement i drets. Reivindica que la dignitat humana és el punt de partida de qualsevol acció social i que l’erradicació del sensellarisme exigeix una resposta conjunta de ciutadania, institucions i professionals.
Albert Sales Campos
Sensellarisme: una realitat polièdrica
Investigador social especialitzat en exclusió residencial, pobresa i polítiques públiques. És investigador de l’Institut Metròpoli i una de les veus de referència en l’anàlisi del sensellarisme, les desigualtats socials i el dret a l’habitatge.
En aquesta ponència ofereix una mirada crítica sobre les causes estructurals del sensellarisme, destacant el paper de la crisi de l’habitatge, les desigualtats socials i les mancances dels sistemes de protecció. La seva intervenció planteja la necessitat de passar de les respostes reactives a polítiques preventives capaces d’evitar que les persones acabin vivint a la intempèrie.
La ponència analitza com les polítiques d’habitatge, les dificultats d’accés als drets socials, la precarietat laboral i les polítiques migratòries contribueixen a l’augment del sensellarisme. També defensa la necessitat d’impulsar polítiques de prevenció, coordinació entre administracions i una aposta decidida per la justícia social com a resposta a una realitat cada vegada més complexa.
Aquesta sessió de treball posa al centre les experiències de les persones i el coneixement dels diferents agents implicats per identificar les múltiples realitats del sensellarisme.
Mitjançant una metodologia participativa, s’analitzen les causes estructurals, les necessitats no cobertes i les mancances del sistema actual, amb l’objectiu de construir un mapa compartit que permeti comprendre millor la complexitat del fenomen.
Seminari 1. Sensellarisme: diversitat, trajectòries i respostes
Aquest primer debat aprofundeix en la complexitat del sensellarisme actual, una realitat cada vegada més diversa, invisible i marcada per múltiples trajectòries vitals. A partir de l’experiència de les persones afectades, del coneixement professional i de la mirada institucional, la sessió analitza els perfils emergents, les causes estructurals i les necessitats no cobertes que configuren les diferents formes d’exclusió residencial.
L’objectiu és construir una comprensió compartida del fenomen que permeti avançar cap a respostes més integrals, coordinades i centrades en la dignitat, els drets i l’autonomia de les persones.
Conclusió:
“Comprendre la diversitat de realitats per construir respostes que no deixin ningú a la intempèrie.”
Mapa de realitats i necessitats del sensellarisme
Aquesta acta visual recull les principals reflexions, aportacions i consensos sorgits durant el primer seminari del cicle. A través del llenguatge gràfic de Juanjo Fernández (DIBUPA), sintetitza la diversitat de perfils, les trajectòries vitals, les causes estructurals i les necessitats no cobertes que caracteritzen el sensellarisme actual.
El document posa de manifest la complexitat del fenomen i la necessitat de construir respostes integrals que combinin habitatge, acompanyament, drets, salut, ocupació i participació comunitària. També incorpora la veu i l’experiència de persones que han viscut situacions de sensellarisme, convertint el coneixement compartit en una eina de sensibilització i transformació social.
La intempèrie normativa
Sessió dedicada a analitzar les barreres administratives i legals que dificulten l’accés efectiu als drets de les persones sense llar. L’empadronament, la regularització administrativa, l’accés al treball, a la salut o a les prestacions socials esdevenen sovint obstacles que perpetuen situacions d’exclusió.
El debat busca identificar aquestes limitacions i generar propostes de canvi realistes i transformadores.
Seminari 2: Drets i serveis en el sensellarisme: la intempèrie normativa
Aquest segon seminari del cicle analitza les barreres administratives, normatives i institucionals que dificulten l’exercici efectiu dels drets de les persones en situació de sensellarisme. A partir de l’experiència viscuda, la pràctica professional i la mirada jurídica, la sessió posa en evidència els laberints burocràtics, les contradiccions entre sistemes i les situacions d’aporofòbia que sovint perpetuen l’exclusió.
El document recull les principals reflexions, propostes i consensos generats durant el debat, així com les aportacions sobre la futura Llei del Sensellarisme de Catalunya. L’objectiu és avançar cap a un model que garanteixi drets, redueixi barreres i faci possible que cap persona quedi atrapada en un “mentrestant” que acaba convertint-se en una situació permanent.
Conclusió
“El sensellarisme no es manté només per la manca d’habitatge. També es perpetua a través de laberints administratius, barreres normatives i una cultura de la desconfiança que impedeix l’accés efectiu als drets. Garantir drets és també garantir dignitat.”
La intempèrie normativa: quan els drets queden atrapats en els procediments
Aquesta acta visual recull les reflexions i consensos del seminari dedicat a les barreres normatives que afecten les persones en situació de sensellarisme. Mitjançant una síntesi gràfica, el document mostra com la manca d’empadronament, la fragmentació dels sistemes, les dificultats de regularització administrativa i l’aporofòbia institucional generen un cercle d’exclusió que dificulta l’accés efectiu als drets.
La sessió posa de manifest la necessitat de simplificar procediments, reforçar la coordinació entre serveis, promoure una cultura de confiança i impulsar un marc normatiu que garanteixi drets reals. També destaca el potencial transformador de la futura Llei del Sensellarisme de Catalunya com a eina per avançar cap a una societat més justa i inclusiva.
Després d’identificar les realitats i les barreres existents, aquesta sessió transforma la reflexió en compromís. Els participants treballen conjuntament per definir accions concretes i consensuar una Carta de Compromisos que impliqui administracions, entitats, empreses, professionals i ciutadania.
L’objectiu és passar del diagnòstic a la corresponsabilitat i a l’acció.
Seminari 3 Carta de Compromisos: del coneixement a l’acció compartida
Aquest tercer seminari representa el pas del diagnòstic i la reflexió al compromís col·lectiu. Després d’analitzar les realitats del sensellarisme i les barreres normatives que dificulten l’exercici dels drets, la sessió treballa en la construcció d’una Carta de Compromisos compartida entre persones amb experiència pròpia, entitats socials, administracions, professionals, empreses i ciutadania.
Aquest document es presenta als documents finals
Conclusió i breu acta visual
“El sensellarisme no s’erradicarà només amb recursos. Cal també compromís, corresponsabilitat i una voluntat col·lectiva de construir una societat que posi la dignitat, els drets i les persones al centre. Passar del ‘res o no res’ al ‘ser’ és una responsabilitat compartida.”
Acte final obert de retorn i incidència social que presenta els resultats del procés participatiu desenvolupat al llarg del cicle.
La sessió dona veu al coneixement col·lectiu generat, comparteix els principals consensos assolits i presenta públicament la Carta de Compromisos, convertint el treball realitzat en una eina de sensibilització i transformació social.
La Carta s’estructura entorn de tres grans eixos —persona i drets, transformació estructural i comunitat— i recull quinze compromisos orientats a promoure una societat més justa, inclusiva i corresponsable. Més que una declaració d’intencions, esdevé una invitació a transformar les mirades, les polítiques i les pràctiques per avançar cap a l’erradicació del sensellarisme.
Conclusions del projecte
El cicle “Dignitat a la intempèrie: De res o no res a ser o no ser” ha posat de manifest que el sensellarisme és una realitat complexa que no es pot explicar únicament per la manca d’habitatge. És el resultat de múltiples factors socials, econòmics, relacionals, normatius i culturals que sovint s’entrecreuen i es reforcen mútuament.
Les diferents sessions han evidenciat la necessitat de situar la dignitat humana i els drets al centre de totes les polítiques i intervencions. També han mostrat que les barreres administratives, la fragmentació dels sistemes i l’aporofòbia continuen dificultant l’accés efectiu als drets de moltes persones.
Un dels principals aprenentatges del procés és que cap actor pot afrontar aquesta realitat en solitari. L’erradicació del sensellarisme requereix aliances estables entre administracions, entitats socials, empreses, món acadèmic, ciutadania i, especialment, les persones amb experiència pròpia, que han de formar part activa de la definició de les solucions.
El projecte ha permès transformar el debat en propostes concretes i en una Carta de Compromisos compartida, orientada a impulsar canvis culturals, normatius i socials. Aquesta carta no representa un punt final, sinó un punt de partida per continuar avançant cap a una societat més justa, inclusiva i corresponsable.
La principal conclusió és clara: el sensellarisme no és inevitable. Quan hi ha voluntat política, compromís social, treball en xarxa i una aposta decidida pels drets humans, és possible construir camins reals perquè ningú hagi de viure a la intempèrie. La transformació comença quan deixem de preguntar-nos què podem fer per les persones sense llar i comencem a preguntar-nos quina societat volem ser.
Durant aquest cicle hem compartit coneixement, experiències i mirades diverses. Hem escoltat persones amb experiència viscuda, professionals, administracions, entitats socials, empreses, universitats i ciutadania. I hem descobert que, darrere de cada situació de sensellarisme, hi ha una història única, però també unes causes estructurals que interpel·len tota la societat.
Hem après que el sensellarisme no és només la manca d’un sostre. És la vulneració de drets, la fragilitat dels vincles, les barreres administratives, la pobresa, l’aporofòbia i, massa sovint, la indiferència col·lectiva.
També hem comprovat que cap institució, cap administració ni cap entitat pot afrontar aquest repte en solitari. Només des de la corresponsabilitat, la cooperació i el treball en xarxa podrem avançar cap a una societat on la dignitat sigui una realitat efectiva per a tothom. Aquest projecte no pretenia elaborar un diagnòstic més. Volia generar compromís. Volia transformar la reflexió en acció.
Per això avui presentem aquesta Carta de Compromisos.
- No és un document per quedar-se en un prestatge.
- No és una declaració d’intencions.
- És una invitació a actuar.
Avui no tanquem un projecte. Avui obrim una responsabilitat compartida. el sensellarisme no és inevitable.
És una realitat creada per decisions socials, econòmiques, polítiques i culturals. I, precisament per això, també pot ser transformada per noves decisions.
- La pregunta ja no és per què existeix el sensellarisme.
- La pregunta és per què, com a societat, encara l’acceptem.
La Carta de Compromisos ha vingut
- Per a incomodar
- Per a interpel·lar.
- Per generar moviment.
- Per convertir les paraules en accions.
- És una Carta oberta.
- No pertany als qui hem participat en aquest projecte.
Pertany a totes les persones, organitzacions i institucions que creuen que la dignitat humana no pot dependre d’una adreça, d’una situació administrativa o d’una mala etapa de la vida.