La tercera sessió del cicle sobre sensellarisme “Dignitat a la intempèrie: ser no no ser – res o no res. Persones sense llar” , celebrada al Palau Macaya, va posar el focus en les traves administratives i socials que moltes persones es troben quan intenten accedir a drets bàsics. La jornada va servir per compartir experiències, detectar mancances del sistema i reflexionar sobre com moltes situacions d’emergència acaben cronificant-se amb el pas del temps.
Un dels conceptes que va estar sobre la taula bona part del debat va ser el del “mentrestant”. Recursos i respostes pensades per donar cobertura temporal que, sovint, s’allarguen durant mesos o anys i acaben dificultant la recuperació de l’autonomia personal.
Les barreres invisibles del sistema
Durant la jornada es va apuntar a l’empadronament com un element clau per accedir a drets fonamentals com la salut, els serveis socials o l’habitatge. Tot i això, diverses intervencions van coincidir a assenyalar que moltes de les dificultats actuals no provenen tant de la normativa, sinó de la seva interpretació i de les barreres administratives que es generen durant el procés.
La falta de coordinació entre serveis i administracions va ser un altre dels grans temes de la jornada. Salut, habitatge, ocupació o serveis socials continuen funcionant massa sovint com a compartiments separats, i això acaba traslladant tota la càrrega burocràtica a les persones que es troben en situacions més vulnerables.
Els participants també van posar el focus en la dificultat de sortir del cercle viciós que suposa el fet de no poder treballar per no tenir papers, però al mateix temps, per obtenir-los cal tenir un contracte.
Canviar la mirada
La jornada també va abordar situacions de desconfiança institucional cap a les persones ateses. Diverses intervencions van denunciar pràctiques que qüestionen constantment el relat de la persona o exigeixen una estabilitat prèvia impossible d’assolir sense suport.
En aquest sentit, es va insistir en la necessitat de substituir la lògica de la sospita per una basada en la confiança, els drets humans i l’acompanyament. També es va remarcar la importància de combatre els estigmes associats a la pobresa des dels àmbits educatius i comunitaris.
L’expert Antoni Milian va explicar també l’estat actual de la Proposició de Llei del Sensellarisme a Catalunya, actualment en tràmit al Parlament. La proposta busca garantir drets bàsics vinculats a una vida digna, com l’accés a allotjament, dutxes o consignes, també per a persones en situació administrativa irregular.
Entre les principals conclusions de la jornada, es va destacar la necessitat d’actuar abans que les situacions de carrer es cronifiquin, simplificar els tràmits administratius i avançar cap a criteris d’empoderament més homogenis entre municipis.
Des de la Fundació Heura “continuem treballant perquè aquest “mentrestant” no es converteixi en una situació permanent. Acompanyar les persones de manera sostinguda, generar vincles de confiança i garantir l’accés als drets continua sent imprescindible per construir una societat més justa i inclusiva”.
