“La plena humanitat no comença fins que tothom hi té lloc.”
— Adaptació lliure d’una idea de Nelson Mandela —
Ens cal una actualització dels Drets Humans des de la realitat del sensellarisme el 2025
Per dignitat, no per caritat
El 2025, més de 47.000 persones a l’Estat espanyol viuen en situació de sensellarisme, segons les últimes dades.
Aquesta realitat persistent i creixent interpel·la directament la vigència i aplicabilitat dels Drets Humans i ens obliga a revisar no tant la seva existència formal, proclamada el 1948 per les Nacions Unides, sinó la seva traducció efectiva en polítiques públiques, estructures socials i actituds col·lectives.
➡️ El dret a l’habitatge: una promesa incompleta
L’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat, inclòs l’habitatge. Aquest dret continua sent un miratge jurídic, vulnerat dia rere dia per la manca de recursos, de polítiques estructurals. No es només la manca de sostre, sinó de desarrelament, de manca d’ intimitat, de seguretat, de salut i de la pròpia identitat.
➡️ Invisibilització i deshumanització
El sensellarisme no és noméss material, és també una forma extrema de vulneració. Les persones sense llar, es veuen com el problema, i no com a víctimes d’un sistema que ha fallat. La deshumanització que porta a la inacció, on les polítiques públiques son instruments assistencialistes, i no eines de restitució de drets.
➡️ El dret a ser escoltat
Cal rellegir els DDHH, reconèixent la veu de les persones sense llar com a agents polítics, no només com a receptors de serveis. El dret a la participació —article 21 de la Declaració— continua sent un repte pendent.
➡️ Interseccionalitat i drets emergents
El sensellarisme no és neutre. Travessa i es veu travessat per altres eixos de desigualtat com el gènere, l’edat, la procedència, l’orientació sexual o la diversitat funcional. L’experiència d’una dona sense llar que ha patit violència masclista o d’un jove migrant no acompanyat és radicalment diferent. Cal incorporar una mirada interseccional als Drets Humans, i ampliar-los amb drets emergents com el dret al refugi climàtic, al descans digne, a la protecció digital o al reconeixement jurídic com a subjecte amb drets plens.
➡️ De la caritat a la justícia
Actualitzar els Drets és fer-los exigibles i no condicionals. Passar de la caritat a la justícia social. Vol dir garantir recursos materials, i vincles, reconeixement, confiança i horitzons de vida.
Al 2025, les persones sense llar no poden seguir essent les grans excloses dels drets que haurien de ser universals. Si volem que els Drets Humans siguin més que paraules, cal començar per defensar-los allà on més es vulneren. No hi ha dignitat plena si no és per a tothom.
Ens cal una actualització dels Drets Humans des de la realitat del sensellarisme el 2025
Per dignitat, no per caritat
El 2025, més de 47.000 persones a l’Estat espanyol viuen en situació de sensellarisme, segons les últimes dades.
Aquesta realitat persistent i creixent interpel·la directament la vigència i aplicabilitat dels Drets Humans i ens obliga a revisar no tant la seva existència formal, proclamada el 1948 per les Nacions Unides, sinó la seva traducció efectiva en polítiques públiques, estructures socials i actituds col·lectives.
➡️ El dret a l’habitatge: una promesa incompleta
L’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat, inclòs l’habitatge. Aquest dret continua sent un miratge jurídic, vulnerat dia rere dia per la manca de recursos, de polítiques estructurals. No es només la manca de sostre, sinó de desarrelament, de manca d’ intimitat, de seguretat, de salut i de la pròpia identitat.
➡️ Invisibilització i deshumanització
El sensellarisme no és noméss material, és també una forma extrema de vulneració. Les persones sense llar, es veuen com el problema, i no com a víctimes d’un sistema que ha fallat. La deshumanització que porta a la inacció, on les polítiques públiques son instruments assistencialistes, i no eines de restitució de drets.
➡️ El dret a ser escoltat
Cal rellegir els DDHH, reconèixent la veu de les persones sense llar com a agents polítics, no només com a receptors de serveis. El dret a la participació —article 21 de la Declaració— continua sent un repte pendent.
➡️ Interseccionalitat i drets emergents
El sensellarisme no és neutre. Travessa i es veu travessat per altres eixos de desigualtat com el gènere, l’edat, la procedència, l’orientació sexual o la diversitat funcional. L’experiència d’una dona sense llar que ha patit violència masclista o d’un jove migrant no acompanyat és radicalment diferent. Cal incorporar una mirada interseccional als Drets Humans, i ampliar-los amb drets emergents com el dret al refugi climàtic, al descans digne, a la protecció digital o al reconeixement jurídic com a subjecte amb drets plens.
➡️ De la caritat a la justícia
Actualitzar els Drets és fer-los exigibles i no condicionals. Passar de la caritat a la justícia social. Vol dir garantir recursos materials, i vincles, reconeixement, confiança i horitzons de vida.
Al 2025, les persones sense llar no poden seguir essent les grans excloses dels drets que haurien de ser universals. Si volem que els Drets Humans siguin més que paraules, cal començar per defensar-los allà on més es vulneren. No hi ha dignitat plena si no és per a tothom.