Acte final obert de retorn i incidència social que presenta els resultats del procés participatiu desenvolupat al llarg del cicle.
La sessió dona veu al coneixement col·lectiu generat, comparteix els principals consensos assolits i presenta públicament la Carta de Compromisos, convertint el treball realitzat en una eina de sensibilització i transformació social.
La Carta s’estructura entorn de tres grans eixos —persona i drets, transformació estructural i comunitat— i recull quinze compromisos orientats a promoure una societat més justa, inclusiva i corresponsable. Més que una declaració d’intencions, esdevé una invitació a transformar les mirades, les polítiques i les pràctiques per avançar cap a l’erradicació del sensellarisme.
Conclusions del projecte
El cicle “Dignitat a la intempèrie: De res o no res a ser o no ser” ha posat de manifest que el sensellarisme és una realitat complexa que no es pot explicar únicament per la manca d’habitatge. És el resultat de múltiples factors socials, econòmics, relacionals, normatius i culturals que sovint s’entrecreuen i es reforcen mútuament.
Les diferents sessions han evidenciat la necessitat de situar la dignitat humana i els drets al centre de totes les polítiques i intervencions. També han mostrat que les barreres administratives, la fragmentació dels sistemes i l’aporofòbia continuen dificultant l’accés efectiu als drets de moltes persones.
Un dels principals aprenentatges del procés és que cap actor pot afrontar aquesta realitat en solitari. L’erradicació del sensellarisme requereix aliances estables entre administracions, entitats socials, empreses, món acadèmic, ciutadania i, especialment, les persones amb experiència pròpia, que han de formar part activa de la definició de les solucions.
El projecte ha permès transformar el debat en propostes concretes i en una Carta de Compromisos compartida, orientada a impulsar canvis culturals, normatius i socials. Aquesta carta no representa un punt final, sinó un punt de partida per continuar avançant cap a una societat més justa, inclusiva i corresponsable.
La principal conclusió és clara: el sensellarisme no és inevitable. Quan hi ha voluntat política, compromís social, treball en xarxa i una aposta decidida pels drets humans, és possible construir camins reals perquè ningú hagi de viure a la intempèrie. La transformació comença quan deixem de preguntar-nos què podem fer per les persones sense llar i comencem a preguntar-nos quina societat volem ser.
