Després de molts anys al capdavant de la gerència, Quico Manyós deixa la seva etapa professional a Heura, però no la seva relació amb l’entitat: s’incorpora al Patronat per continuar aportant experiència i una defensa ferma de la dignitat i els drets de les persones.
Quico Manyós ha estat, durant molts anys, la persona que ha dirigit el dia a dia de Fundació Heura. Ara deixa la gerència, però continua vinculat a l’entitat des d’un altre lloc: com a membre del Patronat, l’òrgan que marca les línies estratègiques de la Fundació.
Durant aquest temps ha acompanyat el creixement d’Heura i ha contribuït a definir una manera concreta d’entendre l’acompanyament: propera, respectuosa amb els temps de cada persona i orientada a reconèixer-la com algú amb veu i capacitat de decisió pròpies. Aquest coneixement acumulat és, precisament, el que l’entitat vol mantenir a prop per orientar decisions estratègiques i per reforçar la presència d’Heura en espais de relació institucional i participació ciutadana.
Ell mateix ho explica així: «Em jubilo de la feina remunerada, però no em jubilo de viure, d’aprendre ni de l’Educació Social. Hi ha professions que no s’abandonen, perquè acaben formant part de la nostra manera de mirar, de pensar i de situar-nos davant les persones i davant el món».
Aquesta manera de mirar es va poder sentir fa poques setmanes a «La veu de Càritas», el programa de Ràdio Estel, on Manyós va parlar sobre aporofòbia i sensellarisme a Barcelona. No ho va fer com algú extern a Heura, sinó des de la mateixa perspectiva que ha guiat la seva feina: la de posar les persones i els seus drets al centre.
També va recordar que el rebuig cap a les persones en situació de pobresa no es limita a agressions o insults: també pren la forma d’indiferència, de culpabilització o de barreres per accedir a drets bàsics. I hi va deixar una idea que travessa tota la seva feina, abans i ara: «La dignitat no pot ser el resultat final del procés. Ha de ser el punt de partida».
És, en el fons, la mateixa idea amb què arriba al Patronat: no com un punt final a la seva relació amb Heura, sinó com el lloc des d’on seguirà defensant-la, ara amb un altre paper.
Pots escoltar l’entrevista completa de Quico Manyós a «La veu de Càritas» (Ràdio Estel) aquí.
