Ahir, 8 d’abril, l’Institut d’Estudis Catalans va acollir l’acte ‘Una llei per emparar les persones sense llar’, on es va presentar la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme. La Fundació Heura Sense Llar vam assistir a l’esmentat acte
Si vam parlar de llei, però, sobretot, vam parlar de dignitat.
Hi ha una idea que travessa tota la jornada: ➡️ posar nom és fer existir. ⬅️
✅ Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ho va situar amb claredat: parlar de sensellarisme és reconèixer una realitat que va molt més enllà de no tenir sostre. És parlar de la manca de llar, de vincles, de drets.
✅ Des de l’ètica, Begoña Román Presidenta del Comité d’Ètica dels Serveis Socials de Cataluya; ens va recordar una veritat incòmoda: la dignitat no està mai conquerida. Els drets poden retrocedir, i només una mirada crítica i compromesa evita normalitzar la injustícia.
✅ Des del dret, @Antoni Milian va presentar una llei madura, amb instruments reals, pensada per protegir i transformar: un escut de drets i una palanca d’acció.
✅ Des de la política pública, Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió va ser clara: la llar és la base dels drets. I la llei ha de ser operativa, amb recursos, governança i capacitat real de resposta.
I en el tancament, Josep Rull i Andreu ens va interpel·lar com a societat:
no podem normalitzar la indiferència ni dividir entre “nosaltres” i “els altres”.
Aquesta llei neix de la societat civil. I ens posa davant d’una pregunta de fons: quin país volem ser?
Un país que accepta la intempèrie?
O un país que posa la dignitat al centre?
Des d’Heura ho tenim clar:
acompanyar persones és defensar drets.
Aquesta llei pot ser un pas decisiu.
Però només ho serà si és real, valenta i transformadora.
