Dignitat, Intimitat, Vergonya,
Por a ser robat i posicionaments clau sobre la situació que descriuen la noticia
Les notícies recents indiquen que centenars de persones en situació de carrer han rebutjat els allotjaments oferts durant l’“Operació Fred”, tot i les baixes temperatures i els dispositius activats per administracions i entitats socials.
Un fet que, vist des de fora, pot sorprendre, però que té explicacions profundes quan s’escolta l’experiència real de les persones.
Des d’una perspectiva com la d’Heura, centrada en la dignitat i l’acompanyament humà, cal entendre que no n’hi ha prou amb oferir un llit.
Molts recursos són massificats, temporals i amb normes estrictes que obliguen a deixar fora pertinences personals o animals de companyia.
Per a qui viu al carrer, aquestes pertinences no són només objectes: són identitat, memòria i seguretat.
Renunciar-hi pot significar perdre l’últim espai propi que els queda.
A això s’hi afegeixen la vergonya i la por.
Vergonya de mostrar la pròpia fragilitat en espais col·lectius, i por real a ser robat o a perdre les poques coses que es tenen. Al carrer, el control de l’espai és mínim, però existent; en alguns dispositius, aquest control desapareix del tot.
El rebuig, doncs, no és cap caprici, sinó una estratègia de protecció davant una vida marcada per la inseguretat constant.
També cal dir que molts dispositius es dissenyen amb criteris tècnics d’emergència, però sense prou flexibilitat ni temps per generar confiança. Sense un vincle previ, sense informació clara i sense acompanyament emocional, l’oferta d’allotjament pot viure’s com una imposició més que com una oportunitat.
Des d’Heura defensem que cal avançar cap a recursos que garanteixin intimitat, respecte pels ritmes personals i seguretat real sobre les pertinences. Espais petits, acollidors, amb professionals que coneguin les persones pel seu nom i per la seva història, no només per la seva situació administrativa.
Quan una persona rebutja un recurs en plena onada de fred, no està rebutjant ajuda: sovint està intentant preservar la seva dignitat.
Si no situem aquesta dignitat al centre, qualsevol dispositiu, per ben intencionat que sigui, continuarà fallant.
