El panot és un símbol molt emblemàtic de Barcelona i, en dirigir-lo com a rostre de la persona sense llar, subratlla que aquesta realitat social forma part de la ciutat
Transformar algú en un panot transmet la idea que les persones sense llar són tractades com a objectes insensibles o invisibles, sense rostre. La imatge és una crida a fer visible qui no es veu.
Realitat del sensellarisme a Barcelona i propostes d’actuació
Dades actuals
Augment sostingut de persones sense llar, amb xifres que van dels 1.149 del 2023 fins a rècords com 1.550 del 2025.
El 247 % d’increment d’empadronats sense domicili fix entre 2019 i 2024 (fins a 47000)
També s’ha registrat un augment notable dels delictes contra persones sense llar: els atacs a persones sense llar han crescut un 33%, i Barcelona concentra 1 de cada 4 dels casos a l’Estat .
Respostes
Plans d’acció i ajudes individuals:
Nou pla d’acció municipal fins al 2027, incloent ajudes per pagar habitacions de lloguer (housing first), amb acompanyament social per evitar abusos .
Proposta de llei pionera a Catalunya per erradicar el sensellarisme més crònic amb la creació de la figura de “espai residencial digne”.
Atenció a col·lectius vulnerables:
Dones: sovint invisibles i sotmeses a violència i exclusió; el model Housing First és especialment recomanat per recuperar estabilitat .
Casos dràstics, com persones que dormen en aeroports sense suport intermedi, demanen una resposta més humana i estructurada .
Reflexió i crida d’acció
La vinyeta de Jordi Duro és visualment poderosa interpel·la directament la ciutadania i les institucions.
Barcelona no pot —ni hauria de— ignorar aquesta realitat. La ciutat i la societat en general tenen a l’abast eines i models efectius per mitigar i revertir aquesta situació dramàtica:
Impulsar housing first, prioritzant l’habitatge estable per construir dignitat i accés a oportunitats.
Visibilitzar les històries, combatre estigmes i fomentar la solidaritat ciutadana. Com diuen els autors recents: “no hi ha por, sinó falta d’empatia”.
La imatge d’un panot com a rostre de la persona sense llar és una metàfora forta: Barcelona—la seva identitat—també abraça aquesta realitat. Però hi ha resposta. L’acció coordinada, els models provats, la sensibilització contínua i la demanda ciutadana de més justícia social poden transformar aquesta realitat
